Un tercer quart per emmarcar dóna la victòria (61 – 46) a un Sant Celoni que ja pensa en la final de dissabte vinent a Vilatorta

Aquest dissabte passat ens visitava el Roda, un equip a qui havíem guanyat a l’anada (66 – 93) en un partit ofensivament perfecte.  Em preocupava com respondria l’equip davant d’un equip que en atac sap crear joc i finalitzar bé les seves jugades.  Amb un inici per part nostra força fluix, l’equip es va anar refent de l’ensurt inicial fins a endur-se un partit vital per seguir creient en un liderat que ara sí es posa a l’abast de les celonines.  Al final doncs, victòria local (61 – 46).

 L A   C R Ò N I C A 

El Sant Celoni obté la tercera victòria consecutiva abans de la final del proper dissabte a Vilatorta (61 – 46)

El partit va començar sent gris pel conjunt celoní.  Poca fluïdesa en atac, una defensa apàtica i sense ànim, amb un cert neguit a l’hora d’encaminar l’esfèrica per la pista.  Tot això feia que visquéssim uns primers minuts amb certs dubtes sobre com afrontar el matx.  Al final del primer quart, les de Roda s’imposaven per un puntet de diferència (15 – 16).   

Al segon quart les coses van empitjorar, i amb un parcial 4 – 11 en contra, ens col·locàvem 19 – 27 per sota.  Un parcial en els dos darrers minuts 7 – 0 conferien una certa tranquil·litat.  Final del primer temps (26 – 29).   

La mitja part… és curiós però és cert.  En els descansos, és a dir, quan finalitzen els primers 20’ de joc, el nostre equip es transforma, i ho fa d’una manera extraordinària.  S’acaben els “no entra la pilota”, “no puc més, estic cansada”, “buffff…” i mil expressions més que en el minut 20’ desapareixen com per art de màgia i són substituïdes pel crit del 1, 2, 3, Sant Celoni.  És aleshores quan l’equip comença a funcionar. 

Minut 21’ i les nostres ja han recuperat totes les forces que vés a saber on eren.  Però que sortosament tornen!  Aquestes forces són les que acaben donant victòries… per voluntat, esforç i entusiasme.   

Repreníem doncs el partit, amb un tercer quart per emmarcar.  Reapareixia la millora versió de cadascuna de les jugadores, tant en defensa com en atac, i el marcador ho enregistrava de manera clara i justa.  Un parcial de 28 – 8 (14 punts en aquest tercer quart d’una Joana recuperada ja de la seva lesió) posava el marcador en un 54 – 37 que gairebé sentenciava l’electrònic a declarar-nos vencedors.   Però els partits duren 40’, i és clar, qui s’adorm poc defensa, i qui poc defensa, poc anota. 

En els darrers 10’ vam patir una miqueta en atac, ja que vam tardar quasi 5’ en anotar la primera cistella.  La clau per mantenir la diferència en el marcador va ser la defensa, que és la que proporciona avantatge en el marcador.  L’atac li fa d’ajuda.  Al final, 7 punts de forma consecutiva de la Júlia Ojeda, van permetre mantenir la distància amb el Roda (61 – 46).  

“Un extraordinari tercer quart dóna la victòria a un Sant Celoni que pot seguir somiant en una Lliga que es decidirà dissabte vinent a Vilatorta.  Caldrà treballar molt si es vol aconseguir aquesta proesa.  Ànims i esforç.”

Algunes estadístiques del partit:

Tweet