Una extraordinària victòria a Vilatorta dóna el liderat provisional al Sant Celoni (43 – 49)

Aquest dissabte sonava el despertador ben aviat a les cases de les nostres cadets.  A les 8:30 marxàvem camí a Sant Julià de Vilatorta per tal de jugar-nos la primera plaça amb el C. E. VILATORTA.  La gesta no es presentava fàcil, però la il·lusió i un molt bon treball defensiu d’inici a fi acabaria donant finalment la victòria a les celonines (43 – 49), que amb aquest triomf es situen provisionalment líders.  Dic de forma provisional perquè encara resta la darrera jornada, la que acabarà decidint qui aconsegueix el títol de lliga. 

 L A   C R Ò N I C A  

El Sant Celoni es situa líder després d’un partit èpic (43 – 49)

 Les jugadores del C. B. Sant Celoni escalfant

El partit va ser igualat de principi a fi.  No hi va haver un dominador clar, i tan sols en certs moments del partit algun dels dos equips fugia fugaçment en el marcador, però mai prou com per sentenciar-lo.  Va ser un duel intens, bonic, treballat, patit, de sensacions… l’actitud d’ambdós equips va ser memorable, i la intensitat, constant.  Defensivament els dos equips van fer un partit molt semblant al del partit d’anada, combinant defensa individual i zonal.  Els dos equips intentaven desmuntar les accions d’atac del rival per poder sortir al contraatac.  D’accions ben trenades en atac però se’n van viure poquetes.  Això sí, les que van culminar en cistella van ser d’una gran qualitat.   

El primer quart… igualtat absoluta tant en atac com en defensa.  Al termini dels 10’, un 11 – 11 indicava que el matx tornava a començar.  Hi havia un aspecte que vaig deixar molt clar abans de començar el matx, i és que havíem d’impedir que l’equip contrari ens agafés avantatge, ja que això hagués significat haver d’anar a remolc en el marcador.  Sortosament i gràcies a una gran defensa i una bona mentalització des d’un bon inici, no vam deixar que el rival inflés el marcador. 

El segon quart… altre cop igualat, però amb una dada que suposava la confirmació de la nostra bona disposició defensiva.  Es tracta dels 7 puntets que vam rebre en aquest segon quart.  El parcial de 7 – 10 deixava el marcador a la mitja part en 18 – 21.  

El tercer quart… a la mitja part les sensacions eren molt bones, ja que descansàvem amb el marcador a favor, fet que impregnava el vestidor d’una certa tranquil·litat, almenys pel fet de no haver de pensar en cap remuntada espectacular.  Sortíem doncs al camp sabent que si volíem endur-nos el matx havíem de fer un segon temps semblant al dels primers 20’.  La tònica no va canviar, i un parcial de 14 – 12, aquest cop en contra, deixava el marcador més igualat que mai (32 – 33), però encara favorable.   

El darrer quart… les de Vilatorta van sortir amb totes les seves armes, i van capgirar el marcador (37 – 33), que podia haver-nos espantat una miqueta, si no hagués estat pel primer dels dos triples estratosfèrics que s’inventaria la Laura Relats aquest dissabte.  El partit estava en aquells instants en un estat de màxima emoció, fins que altre cop va aparèixer la maneta màgica de la Laura, per situar el marcador en un 41 – 45, que congelava els ànims de les locals tot i que encara faltava molt de temps.  Júlia Garcia, autora de dues cistelles importantíssimes en aquest quart, va anotar en el moment decisiu, i l’Ojeda, que jugava l’últim partit de la temporada (diumenge vinent marxa a França), va acabar rubricant una victòria que es convertia en èpica i de liderat.    

“Victòria brillant que dóna de moment un primer lloc que ha costat molt d’aconseguir i que aquest diumenge podria fer-se realitat si superem a casa el Bàsquet 3 Viles.  Ànims, il·lusió i pencar del minut 0’ al 40’ són la clau si volem fer realitat aquest somni.”

Algunes estadístiques de l’equip: 

Tweet