Victòria final (48 – 51)

Dissabte passat, dia 19, 12:15 del matí.  Les júniors eren al pavelló de Caldes de Malavella, a punt per disputar el matx corresponent a la pretemporada.   Afrontaven un partit complicat, en part per la indecisió de quin seria el seu futur com a equip i perquè davant seu hi tenien un dur rival amb moltes jugadores júniors de 2on any a les seves files.  Estava ansiós per veure de què érem capaços aquest any.    

1er quart:

L’esfèrica començava a circular per la pista… des del primer moment es va notar que feia temps que no jugàvem un partit -tot i que a l’estiu se’n va fer un d’amistós contra una selecció cadet del Campus Barça, però d’allò també feia molt de temps- i un desconcert inicial ens va dur a encaixar un parcial de 7 – 0 en els primers 2’.  Un triple de la Laura R. (que acabaria amb 14 p.), va animar a tota la colla, impacients a l’espera d’una reacció, la qual arribaria al minut 5’, de la mà de Júlia G., que després d’anotar, forçava una falta per posar-nos 4 punts per sota.   Les faltes van agafar el protagonisme fins al final del primer quart, que acabaria amb un 19 – 9, que a part de ser una diferència àmplia, deixava entreveure que l’equip local podia en qualsevol moment escapar-se en el marcador i deixar el partit enllestit.   

2on quart:

Però el Caldes no sabia que davant seu tenia un equip acostumat a les grans remuntades èpiques, a les grans gestes que el van acabar confirmant com a campió de la seva lliga.  Tots teníem el dubte de si aquell esperit combatiu i lluitador, el ja famós esperit de sacrifici celoní, veuria la llum aquell dia.  I la llum va arribar… un parcial de 2 – 11 a favor nostre, fruit sobretot de l’excel·lent defensa i força en el rebot per part de totes, com també de les assistències d’una Alba Arenas -que al no estar massa encertada de cara a cistella es va dedicar a repartir assistències a les seves companyes-.  Un triplet de la Lorena també hi va ajudar, deixant el marcador a la mitja part en un 23 – 23.   

Mitja part:

Arribava el moment del partit que més m’agrada… aquell minut 20’ que s’allarga una bona estona, i on per fi, pots parlar tranquil·lament amb totes les jugadores sobre allò que has vist sobre el terreny de joc.  Jo només podia demanar que seguissin pel camí que havien traçat a partir del segon quart… el del coratge, la defensa i la bona resolució en atac.  Veia serietat i ganes d’endur-se un matx que havia començat ensopit pels nostres interessos i que anava guanyant ambició minut rere minut.   Saltaríem al camp amb la convicció de voler fer bé les coses, de demostrar que seguíem sent aquell equip capaç de tot. 

Tercer quart:

Però l’ambició banyava tota la pista, i per tant l’ingredient motivador alimentava a parts iguals un i altre equip.  L’Alba Bort saltava per segona vegada al camp, aquest cop amb una cistella només començar el quart.  Però com deia, les locals també tenien els seus objectius, i un parcial de 11 – 4 en contra ens feia adonar dels recursos i nivell del rival (34 – 29).   Un nou parcial (2 – 7), aquest cop a favor nostre, deixava altre cop el partit per decidir (36 – 36).  La Joana, que havia despertat en el segon quart, va ressorgir encara amb més força en els minuts finals del tercer quart, i amb 8 punts seguits va igualar el marcador.   

Quart quart:

Era l’hora de la veritat, i l’equip que badés el més mínim, podia perdre el partit.  Qui corria com mai era la Marta G. i l’Anna P., que s’havien pres al peu de la lletra el propòsit de superar la línia del mig del camp quan ens fessin pressing.  La Lorena posava calma en atac i la Núria Framis havia encès l’starter del seu poder físic, i ja la vèiem capturant rebots.  Un triplet de l’Arenas ens situava per davant 37 – 41, moment en què la relaxació després de tant d’esforç es va apoderar de tots nosaltres.  Les locals van saber aprofitar aquest moment de pausa que ens havíem pres i van prémer un accelerador que semblava no tenir aturador.  Un parcial (11 – 0) va fer emmudir la nostra eufòria, o això és el que crèiem tots.  Va ser en el minut 8’ del darrer quart quan el nostre anhelat entusiasme va brillar tant com ho havia fet en èpoques anteriors com el dia de Canovelles, Valldemia o molts altres camps, que van ser testimonis del que a Caldes estava a punt de passar.  4 punts de la Joana (19 p. en total) feien somiar en una remuntada que la Laura es va encarregar de confirmar amb 7 punts consecutius, gràcies sobretot a la recuperació constant de l’esfèrica pels rebots i robatoris de Lorena, la mateixa Laura i la resta de l’equip.   Al final vam presenciar un altre epíleg apoteòsic… i la victòria aconseguida, una més, tenia gust a èxit col·lectiu, de 9 campiones que una vegada (juntament amb la Júlia Ojeda), diu la llegenda, van pujar al pòdium per celebrar el trofeu de Lliga (diuen que hi ha fotos que demostren que és veritat).  Gràcies per la increïble temporada de l’any passat i per demostrar en l’últim amistós la vostra capacitat de mesclar els tres ingredients per aconseguir qualsevol èxit: l’esforç, la il·lusió i l’amistat.

- 

Algunes estadístiques de l’equip:

Tweet