Les jornades esportives emmarcades dins el programa dels Jocs Escolars que s’han organitzat aquest any han estat les següents: 

- 10 jornades esportives a l’escola La Salle al llarg de l’any

- 16 de gener: Cros Local a les pistes municipals

- 20 de febrer: Sortida amb bicicleta de muntanya BTT

- 27 de febrer: Tennis taula al pavelló

- 6 de març: Esports al Cor de Maria

- 20 de març: Senderisme per Vallgorguina

- 24 d’abril: Proves d’atletisme a les pistes

- 15 de maig: Festes del Pallerola

- 22 de maig: Festes de La Salle

- 5 de juny:  Torneig 3 x 3 de bàsquet a La Salle

- 12 de juny: Festes del Cor de Maria

- TOTAL: 20 jornades esportives Temporada 2009-10

- ALUMNES INSCRITS: 40 alumnes de La Salle

Jornada de tennis taula al Pavelló de Sant Celoni

Pel que fa a la participació per part dels alumnes de l’escola, podem dir que ha anat variant al llarg de l’any, essent més alta la seva presència en jornades com la del Cros Local, la bicicletada, el tennis taula, senderisme i el torneig de bàsquet.  Esperem que de cara l’any vinent els alumnes s’animin a seguir assistint a les diferents jornades dels dissabtes i veure també moltes cares noves.   

Tweet

Equips Participants: 

NBA. Sant Celoni (Ferran P., Genís B., Marc P., Andreu C.)

BASKET STAR (Joel G., Marc J., Èric L.)

MAGIC STAR (Francesc A., Albert P., Albert A., Àlex R.)

TEAM (Èlia P., Eva C., Marta C., Oleguer, Jordi V., Raül R.)

Partits Fase Prèvia: 

NBA.Sant Celoni (17 – 15) MAGIC STAR

BASKET STAR (12 – 10) TEAM

MAGIC STAR (12 – 10) TEAM

NBA.Sant Celoni (15 – 10) BASKET STAR

NBA.Sant Celoni (19 – 18) TEAM

BASKET STAR (7 – 4) MAGIC STAR             

Segona Fase (Semifinals i Final): 

Semifinals

NBA.Sant Celoni (19 – 14) TEAM

BASKET STAR (2 – 6) MAGIC STAR 

Final

NBA.Sant Celoni (25 – 24) MAGIC STAR 

Finalment, va ser l’equip de NBA.Sant Celoni qui va endur-se el Campionat, després d’una emocionant final davant dels MAGIC STAR.  Cal dir que tots els equips participants van fer un molt bon paper, a més de passar-s’ho molt bé!  Felicitats a tots!

Esperem poder repetir ben aviat una nova edició del 3×3 a La Salle!  Moltes gràcies a tots.

Tweet

1er quart:

L’esfèrica començava a circular per la pista… des del primer moment es va notar que feia temps que no jugàvem un partit -tot i que a l’estiu se’n va fer un d’amistós contra una selecció cadet del Campus Barça, però d’allò també feia molt de temps- i un desconcert inicial ens va dur a encaixar un parcial de 7 – 0 en els primers 2’.  Un triple de la Laura R. (que acabaria amb 14 p.), va animar a tota la colla, impacients a l’espera d’una reacció, la qual arribaria al minut 5’, de la mà de Júlia G., que després d’anotar, forçava una falta per posar-nos 4 punts per sota.   Les faltes van agafar el protagonisme fins al final del primer quart, que acabaria amb un 19 – 9, que a part de ser una diferència àmplia, deixava entreveure que l’equip local podia en qualsevol moment escapar-se en el marcador i deixar el partit enllestit.   

2on quart:

Però el Caldes no sabia que davant seu tenia un equip acostumat a les grans remuntades èpiques, a les grans gestes que el van acabar confirmant com a campió de la seva lliga.  Tots teníem el dubte de si aquell esperit combatiu i lluitador, el ja famós esperit de sacrifici celoní, veuria la llum aquell dia.  I la llum va arribar… un parcial de 2 – 11 a favor nostre, fruit sobretot de l’excel·lent defensa i força en el rebot per part de totes, com també de les assistències d’una Alba Arenas -que al no estar massa encertada de cara a cistella es va dedicar a repartir assistències a les seves companyes-.  Un triplet de la Lorena també hi va ajudar, deixant el marcador a la mitja part en un 23 – 23.   

Mitja part:

Arribava el moment del partit que més m’agrada… aquell minut 20’ que s’allarga una bona estona, i on per fi, pots parlar tranquil·lament amb totes les jugadores sobre allò que has vist sobre el terreny de joc.  Jo només podia demanar que seguissin pel camí que havien traçat a partir del segon quart… el del coratge, la defensa i la bona resolució en atac.  Veia serietat i ganes d’endur-se un matx que havia començat ensopit pels nostres interessos i que anava guanyant ambició minut rere minut.   Saltaríem al camp amb la convicció de voler fer bé les coses, de demostrar que seguíem sent aquell equip capaç de tot. 

Tercer quart:

Però l’ambició banyava tota la pista, i per tant l’ingredient motivador alimentava a parts iguals un i altre equip.  L’Alba Bort saltava per segona vegada al camp, aquest cop amb una cistella només començar el quart.  Però com deia, les locals també tenien els seus objectius, i un parcial de 11 – 4 en contra ens feia adonar dels recursos i nivell del rival (34 – 29).   Un nou parcial (2 – 7), aquest cop a favor nostre, deixava altre cop el partit per decidir (36 – 36).  La Joana, que havia despertat en el segon quart, va ressorgir encara amb més força en els minuts finals del tercer quart, i amb 8 punts seguits va igualar el marcador.   

Quart quart:

Era l’hora de la veritat, i l’equip que badés el més mínim, podia perdre el partit.  Qui corria com mai era la Marta G. i l’Anna P., que s’havien pres al peu de la lletra el propòsit de superar la línia del mig del camp quan ens fessin pressing.  La Lorena posava calma en atac i la Núria Framis havia encès l’starter del seu poder físic, i ja la vèiem capturant rebots.  Un triplet de l’Arenas ens situava per davant 37 – 41, moment en què la relaxació després de tant d’esforç es va apoderar de tots nosaltres.  Les locals van saber aprofitar aquest moment de pausa que ens havíem pres i van prémer un accelerador que semblava no tenir aturador.  Un parcial (11 – 0) va fer emmudir la nostra eufòria, o això és el que crèiem tots.  Va ser en el minut 8’ del darrer quart quan el nostre anhelat entusiasme va brillar tant com ho havia fet en èpoques anteriors com el dia de Canovelles, Valldemia o molts altres camps, que van ser testimonis del que a Caldes estava a punt de passar.  4 punts de la Joana (19 p. en total) feien somiar en una remuntada que la Laura es va encarregar de confirmar amb 7 punts consecutius, gràcies sobretot a la recuperació constant de l’esfèrica pels rebots i robatoris de Lorena, la mateixa Laura i la resta de l’equip.   Al final vam presenciar un altre epíleg apoteòsic… i la victòria aconseguida, una més, tenia gust a èxit col·lectiu, de 9 campiones que una vegada (juntament amb la Júlia Ojeda), diu la llegenda, van pujar al pòdium per celebrar el trofeu de Lliga (diuen que hi ha fotos que demostren que és veritat).  Gràcies per la increïble temporada de l’any passat i per demostrar en l’últim amistós la vostra capacitat de mesclar els tres ingredients per aconseguir qualsevol èxit: l’esforç, la il·lusió i l’amistat.

- 

Algunes estadístiques de l’equip:

Tweet

Assistència

	Assistència (Partits i entrenaments)
	Jugadores	Partits	Entren.	TOTAL
	12. Joana Colomer	24	30	54
	15. Anna Pérez	23	30	53
	14. Marta Garcia	22	31	53
	7. Alba Arenas	23	30	53
	4. Lorena Garcia	23	27	50
	16. Júlia Ojeda	22	23	45
	10. Laura Relats	25	20	45
	5. Júlia Garcia	23	18	41
	11. Núria Framis	21	18	39
	9. Alba Bort	15	17	32

[@more@]

Anotació, tirs lliures i triples 

Triples:

7. Alba Arenas (17) ; 10. Laura Relats  (16) ; 16. Júlia Ojeda  (10) ; 4. Lorena Garcia  (5) ; 5. Júlia Garcia  (5) ; 14. Marta Garcia  (2) ; 11. Núria Framis  (1) ; 15. Anna Pérez  (1) ; 12. Joana Colomer  (0) ; 9. Alba Bort   (0)

Tweet

FELICITATS CAMPIONES!

Final del partit: celebració del campionat de lliga!

Diumenge, 12:30 del migdia.  Les nostres estan preparades pel darrer assalt, el que definirà el liderat de la nostra competició.  Abans però, el Sots-21 està lluitant per classificar-se per a la final del seu campionat.  Les nostres s’impacienten, el partit s’allarga i el s21 comença a veure’s remuntat un partit que tenien guanyat.  L’angoixa s’apodera de tota la grada, i amb ella ens hi submergim nosaltres també.  Sortosament però també merescudament, el s21 celoní guanya in extremis un matx que s’havia posat difícil.  A la tarda es veuria les cares amb l’altre finalista.  I hem de dir, que acabaria enduent-se el títol de Fases.  S’acabava doncs aquest emocionantíssim partit i començava, ara sí, el nostre. 

Durant tota la setmana havia estat pensant en aquest darrer enfrontament.  Pensava en totes i cadascuna de les meves jugadores: vindrien amb prou ganes a jugar aquest partit? Estarien prou motivades després de tants dies sense entrenar? Potser el cansament dels viatges els passaria factura?  Seríem capaços d’afrontar els 40’ amb garanties d’èxit i no deixar que la pressió ens superés?   

Tots aquests dubtes i molts més em van acompanyar al llarg de tota la setmana, i lògicament, només el partit acabaria donant-me les respostes que desitjava conèixer.

Escalfament

La concentració i l’interès estan sent bons… tothom ha arribat a l’hora i les sensacions són positives.  Tothom ha entès el que ens juguem, i tothom vol contribuir a aconseguir l’objectiu: guanyar el títol de lliga.  Saben que no serà gens fàcil.  A l’altra banda, un dels equips més alts de la lliga (BASQUET 3 VILES) no ens posarà gens fàcil el nostre somni.   

Minut 1’

El matx comença bé pels nostres interessos, i em sorprèn la rapidesa amb la que estem movent la bola.  Dos cistelles consecutives després d’un joc ben trenat fan que em tranquil·litzi una miqueta.  Però el 3 Viles no ha vingut a perdre el temps un diumenge al matí, i en cinc minuts capgira aquest 4 – 0 inicial per posar-se davant en el marcador 5 – 10.   Però una embranzida local situa a les nostres al final del primer quart per davant en el marcador (15 – 14). 

Minut 10’

És a partir d’aquest instant quan les nostres comencen a prémer l’accelerador, i un parcial de 7 – 0 en 4’ fan que les celonines prenguin un lleuger avantatge (22 – 14).  Però els papers s’intercanvien, i ara són elles qui amb un parcial de 2 – 8 tornen a col·locar el marcador en una igualtat absoluta.  Al final del segon quart, victòria local 29 – 22, que si bé no sentenciava absolutament res, ens animava molt a creure en les nostres possibilitats. 

Descans

Cares alegres al vestidor, de feina ben feta, amb tota la pressió esvaïda i amb prou ànims per seguir treballant fins al darrer minut.  Les coses s’han fet bé en els primers 20’, així que només ens queda treballar amb la mateixa intensitat.  Sé que estan cansades, però ho aconseguiran. 

Minut 20’

El tercer quart es converteix en una constant pel que fa a petits parcials d’un i altre equip.  El bàsquet és sobretot un esport de sensacions, i el sentiment d’estar fent bé les coses ajuden a aconseguir el que un es proposi.  Si et sents motivat, confiat i creus en el teu equip, qualsevol dificultat es pot superar.  Sobre un terreny de joc, tot és possible.  Així que els dos equips començaven a sentir-se bé sobre la pista, tant, que cap dels dos volia perdre el matx. 

I el Basquet 3 Viles no deixava de creure-s’ho, i més quan van finalitzar els 10’ minuts del tercer quart i es va adonar que només 3 puntets (36 – 33) el separaven de la victòria.  A nosaltres, és clar, se’ns va aparèixer un petit temor, tot i que sabíem que si lluitàvem… ho aconseguiríem.

Minut 30′ 

… no hi havia temps per pensar què passaria.  Calia sortir al camp i comprovar-ho.  A un sol punt es van col·locar les de Llavaneres per fer encara més emocionant un partit que d’al·licients no n’hi faltaven.  Júlia Garcia des de fora, Núria Archs i Clara des de dins, Lorena fent dues cistelles importantíssimes (47 – 40).  Però elles no es rendien i seguien lluitant.     

Final d’infart 

Les nostres ja ens tenen acostumades a aquests tipus de finals… finals d’infart que en diuen.  I és que realment va ser un final apoteòsic. En els minuts posteriors al 47 – 40, el 3Viles va començar a anotar-ho tot, i és clar, una certa angoixa es podia respirar a tot el pavelló.  Corria lentament el darrer minut de la temporada, obligats a guanyar, 1 puntet per sobre en el marcador, i teníem una falta a favor i dos tirs lliures (48 – 47).  Clara Garcia té l’esfèrica a les mans i es disposa a llançar dos tirs lliures que podien sentenciar el matx, o si més no, assegurar la pròrroga.  Durant el temps mort comentàvem les possibilitats sobre què fer en els últims segons: tot estava controlat.  Si fem els 2, una bona defensa sense falta i que no llancin de 3.  La Clara respira, llança i anota els dos tirs lliures.  Quina sang freda!  Elles tenen pocs segons per empatar, però l’opció hi és.  Gràcies a una defensa brillant, el 3 Viles es veu forçat a llançar des de mitja distància, i anota, però el partit ja és nostre (50 – 49).  Ningú s’ho creu, fins que a poc a poc aixequem els braços en senyal de triomf.  La temporada ha acabat… el liderat és nostre!

Algunes estadístiques del partit:  

Tweet

 L A   C R Ò N I C A 

El Sant Celoni obté la tercera victòria consecutiva abans de la final del proper dissabte a Vilatorta (61 – 46)

El partit va començar sent gris pel conjunt celoní.  Poca fluïdesa en atac, una defensa apàtica i sense ànim, amb un cert neguit a l’hora d’encaminar l’esfèrica per la pista.  Tot això feia que visquéssim uns primers minuts amb certs dubtes sobre com afrontar el matx.  Al final del primer quart, les de Roda s’imposaven per un puntet de diferència (15 – 16).   

Al segon quart les coses van empitjorar, i amb un parcial 4 – 11 en contra, ens col·locàvem 19 – 27 per sota.  Un parcial en els dos darrers minuts 7 – 0 conferien una certa tranquil·litat.  Final del primer temps (26 – 29).   

La mitja part… és curiós però és cert.  En els descansos, és a dir, quan finalitzen els primers 20’ de joc, el nostre equip es transforma, i ho fa d’una manera extraordinària.  S’acaben els “no entra la pilota”, “no puc més, estic cansada”, “buffff…” i mil expressions més que en el minut 20’ desapareixen com per art de màgia i són substituïdes pel crit del 1, 2, 3, Sant Celoni.  És aleshores quan l’equip comença a funcionar. 

Minut 21’ i les nostres ja han recuperat totes les forces que vés a saber on eren.  Però que sortosament tornen!  Aquestes forces són les que acaben donant victòries… per voluntat, esforç i entusiasme.   

Repreníem doncs el partit, amb un tercer quart per emmarcar.  Reapareixia la millora versió de cadascuna de les jugadores, tant en defensa com en atac, i el marcador ho enregistrava de manera clara i justa.  Un parcial de 28 – 8 (14 punts en aquest tercer quart d’una Joana recuperada ja de la seva lesió) posava el marcador en un 54 – 37 que gairebé sentenciava l’electrònic a declarar-nos vencedors.   Però els partits duren 40’, i és clar, qui s’adorm poc defensa, i qui poc defensa, poc anota. 

En els darrers 10’ vam patir una miqueta en atac, ja que vam tardar quasi 5’ en anotar la primera cistella.  La clau per mantenir la diferència en el marcador va ser la defensa, que és la que proporciona avantatge en el marcador.  L’atac li fa d’ajuda.  Al final, 7 punts de forma consecutiva de la Júlia Ojeda, van permetre mantenir la distància amb el Roda (61 – 46).  

“Un extraordinari tercer quart dóna la victòria a un Sant Celoni que pot seguir somiant en una Lliga que es decidirà dissabte vinent a Vilatorta.  Caldrà treballar molt si es vol aconseguir aquesta proesa.  Ànims i esforç.”

Algunes estadístiques del partit:

Tweet

	C. B. TONA	12	15	8	9	44
	C. B. SANT CELONI	9	10	12	15	46

L A   C R Ò N I C A

El Sant Celoni obté una valuosíssima victòria davant del Tona amb final d’infart (44 – 46)

Sempre he cregut que els començaments de partit són molt importants pel que fa al desenvolupament d’aquests.  Com en les pel·lícules, els partits semblen tenir un inici, un nus i un desenllaç.  Sé que un inici no és mai determinant pel que fa al marcador final, però sí que ho és pel que fa al seu transcurs i en la forma d’encarar-lo per part dels dos equips.  Un mal inici sempre suposa haver de fer un esforç molt gran per tal de recuperar el desavantatge que puguis tenir, mentre que un bon inici fa que puguis desfer-te de la pressió i jugar amb més naturalitat, cosa que afavoreix el joc de l’equip.  Un inici ajustat, per la seva banda, requereix estar concentrat durant tot el partit.  L’equip més concentrat acaba normalment enduent-se el partit. 

Feta la introducció, dir que l’inici del partit d’ahir es presentava igualat, amb un primer quart desfavorable però equitatiu de 12 – 9.  Les sensacions però, no eren del tot bones, i ho vam evidenciar a la represa, un segon quart que va començar amb un parcial de 13 – 3 en contra i que obria una escletxa en el marcador (25 – 12).  A la mitja part, 27 – 19 per les locals, que havien iniciat molt bé el partit.   Així que podríem dir que l’inici del matx no havia estat massa positiu pels nostres interessos. 

Recuperant la meva teoria anterior, el nostre equip es veia obligat a fer un esforç molt gran per tal de recuperar aquest desavantatge, que podria haver estat pitjor si no hagués estat pels 5 punts seguits que vam anotar en el darrer minut. Els marcadors solen reflectir força bé el que està passant damunt del terreny de joc. 

En aquests primers 20’ havíem perdut moltes possessions de pilota, per imprecisions en la passada, desencert en el tir de mitja distància i falta de punteria en els tirs lliures.  Defensivament havíem estat un equip massa tou i estàtic, i el Tona, un equip que sap moure bé l’esfèrica, feia arribar amb massa facilitat la bola a dins l’ampolla, cosa que provocava cistelles fàcils. 

Vistos els errors… només era qüestió de corregir-los.  Una de les virtuts o qualitats més destacable del meu equip és l’enorme capacitat de superació que tenen.  És un equip amb prou ambició com per no donar mai un partit per perdut.  Mai.  I això ajuda moltíssim a un entrenador, que sap que disposa d’un equip amb prou confiança i voluntat com per remuntar les situacions més delicades. 

Nus del partit… aquell tram de joc en el que si vas per sota en el marcador és important intensificar molt la defensa (el millor atac és una bona defensa).  Comentava al vestidor que encara que rebéssim punts en contra, havíem de seguir lluitant, cada possessió, amb seny i tranquil·litat.  El rellotge començava a moure’s, i els primers segons del tercer quart ja s’estaven jugant. 4 punts en contra ens posaven altre cop 12 per sota, però l’esperança i la fe en nosaltres mateixos seguia intacta.  Gràcies a això i a la serenor que vam començar a transmetre en el nostre joc, el que es preveia difícil, va començar a semblar possible.  Puntet a puntet, defensa a defensa, vam començar a restar diferències en el marcador, i al final del tercer quart, un 35 – 31 ens posava en una situació molt més còmode.  L’ensurt inicial s’anava esvaint, però el temps també. 

Desenllaç del partit… solen ser aquells últims minuts del matx en el que si el marcador està igualat, la voluntat, les ganes, unes gotetes de sort (sempre acompanyades d’il·lusió), posar la pressió i la tensió sota una font de serenor, i el treball constant de seguir somiant en el que pot acabar convertint-se en una victòria, són la clau per seguir jugant i fer-ho bé.   

Un parcial de 0 – 7 ens col·locava per primer cop en el partit per sobre en el marcador (35 – 38).  Cap dels dos equips volia perdre el matx, i el marcador era tan igualat que tot feia pensar inclús en una possible pròrroga.  El triple de la Júlia Ojeda havia estat contestat ràpidament per un tir de 3 de la pivot rival.  Les de Tona volien aprofitar l’ocasió per escapar-se en el marcador, però un triple de l’Alba Arenas va fer retornar la igualtat a l’electrònic.  Al final, faltes en una i altra banda van fer que el partit es decidís des de la línia de tirs lliures.  Com si d’una tanda de penals es tractés, en dos minuts es van llançar 14 tirs lliures entre els dos equips.  El Tona només va anotar 1/4 des d’aquesta distància per un 4/10 nostre.  Al final, la bona mà (tot i que lesionada) de la Joana va posar el granet de sorra que faltava per acabar enduent-nos un partit (44 – 46) que va requerir de tot l’equip un esforç increïble.  Finalment, la pel·lícula va tenir un final feliç. 

Algunes estadístiques del matx:

Tweet

El Sant Celoni s’enfila a la taula gràcies a una victòria molt treballada (69 – 54) 

Corrien els primers minuts… el Montgat s’escapava lentament però amb força (2 – i nosaltres érem incapaços d’anotar.  Però a partir del cinquè minut les cistelles van començar a arribar, i amb aquests una certa tranquil·litat.  Un parcial de 9 – 0 capgirava el marcador i permetia a les nostres jugar amb certa comoditat.  Però un nou parcial de les contrincants 2 – 8 deixava l’electrònic al final del primer quart amb un 13 – 16.   Ja al segon quart, les coses es van equilibrar, i les cistelles anaven d’un cantó a l’altre sense pausa, fet que deixaria el marcador amb els mateixos 3 punts de desavantatge que al principi del segon quart (29 – 32). 

Érem a la mitja part… la situació no era ni molt menys tan complicada com la que vam viure la setmana anterior a Mataró, però el fet d’estar per sota en el marcador generava certs dubtes.  Però només era un petit temor.  Les nostres tenien prou forces i ganes com per demostrar que el nostre joc podia ser molt millor que el dels primers 20’. Calia perfilar certs detalls en l’aspecte defensiu, córrer al contraatac i moure millor l’esfèrica en estàtic, i així fou. 

Saltaven al tercer quart les nostres jugadores amb una nova actitud, aquella que ens ha donat tantes satisfaccions al llarg de la temporada.  Rebrotava la il·lusió, la intensitat i la dedicació… i aviat en recollíem els seus fruits.  En 5’ de joc el parcial era de 14 – 5 (43 – 37), i al final del tercer quart descansàvem amb 5 punts de coixí (49 – 44). Encetàvem el darrer quart amb la convicció que encara quedaven coses per fer, ja que el marcador era favorable però no prou.  Un nou parcial, aquest cop de 12 – 2 (61 – 46), gairebé sentenciava un matx que al final acabaria amb aquests 15 punts a favor nostre (69 – 54). 

“ Destaco molt positivament l’esforç i la voluntat del meu equip, que va anar de menys a més a mesura que corrien els minuts.  Altre cop, una segona part brillant, amb molts detalls en el joc de notable alt… hem de vigilar amb els inicis de partit, que de vegades ens acaben passant factura.  Bon partit abans d’afrontar la recta final de la temporada“    

Algunes estadístiques del partit:

Tweet