DIARI ESPORTIU LA SALLE SANT CELONI

Ahir vam jugar a la pista del Valldemia, una superfície que ja hem trepitjat dues vegades aquest any, a la primera fase per enfrontar-nos amb el Valldemia “A”, aquest dissabte per fer-ho davant del “B”, un equip que tenia un balanç de 6 – 4, per un 7 – 3 per la nostra part. 

Les mataronines van fer una demostració d’entrega maratoniana per acabar desfent-se d’un combatiu equip com és el nostre.  Al final, victòria local (70 – 54) que col·loca ara mateix al Valldemia una posició per sobre nostre. 

Crònica:  El Valldemia posa fi a una ratxa fantàstica de 6 victòries consecutives 

El darrer partit que havíem perdut va ser el 31 de gener del 2009, i curiosament va ser davant del mateix rival.  El Valldemia aquell cop ens havia superat a casa (37 – 47) i per tant estàvem advertits, continuar la ratxa victoriosa no seria feina fàcil.   

Començava el matx… fins al minut 6 de partit no vam ser capaços d’anotar.  12 punts ens separaven d’un equip que estava tan motivat que feia preveure un primer quart escandalós.  Però les nostres van recuperar-se de l’ensurt inicial i van començar a jugar, o si més, a anotar.  Al final del primer quart 18 – 10 per les locals.    

Al segon quart les coses no van millorar gaire, i el parcial va ser de 22 – 10 altre cop per les locals, que ens enviaven al vestidor amb un 40 – 20 en contra. 

Com havíem arribat a aquella situació?  La falta d’idees en atac s’acumulaven mentre el percentatge d’encert local era extraordinari.  En defensa potser havíem estat massa tous i no ens atrevíem a sortir corrent al contraatac quan recuperàvem la bola.  El Valldemia en canvi ens asfixiava amb la seva defensa.  En aquella mitja part vam baixar d’un núvol on havíem estat còmodament instal·lats des d’aquell 31 de gener.  Des d’aquell dia ens vam desfer del Tona, Roda, Vilatorta, 3 Viles, Granollers i Minguella.  6 victòries fantàstiques… però allò ja era passat. 

Érem al vestidor, ja no pensant la manera de prolongar aquella magnífica ràfega de victòries, sinó tan sols la manera de demostrar-nos a nosaltres mateixos que tot i la possible derrota que rebríem, seguíem sent el mateix equip, un equip lluitador i il·lusionat amb ganes de fer el millor joc possible damunt la pista. 

Així és com vam afrontar el tercer quart, amb una certa esperança de remuntar la situació adversa que vivíem i també amb l’ambició de retrobar el nostre joc i sentir-nos un equip.  El Valldemia però, no va afluixar en cap moment, i va posar sobre la taula totes les seves cartes.  A partir del minut 20 vam començar a jugar a bàsquet.  Defensàvem més bé que mai, corríem, anàvem al rebot… però elles també.  El parcial del tercer quart va ser de 18 – 18. 

Va ser en aquell instant quan va tenir lloc una anècdota que em va agradar molt.  Devia ser en un temps mort quan la Lorena, cansada, em va dir: “Per molt que fem, no aconseguim remuntar”.  Aquella frase confirmava clarament el que jo pensava, i és que l’equip començava a funcionar, és a dir, ho donava tot al camp.  Remuntar o no ja depenia de molts altres factors, però el simple fet de veure el meu equip lluitant per aconseguir una proesa tan gran com remuntar 20 punts de diferència ja em deixava més que satisfet. 

I per estrany i il·lògic que us pugui semblar, en realitat sí que vam remuntar… vam remuntar una situació caòtica de joc, vam tornar a somriure al camp després d’una gran jugada amb cistella final de la Júlia, vam tornar a defensar amb energia…  Vam tornar a creure en nosaltres, i aquesta és la millor remuntada que hem fet mai.  Us ho asseguro. 

Al darrer quart, amb 20 punts encara de diferència, vam seguir treballant, i un parcial de 2 – 10 ens convidava a somiar en una heroïcitat que finalment no es va produir, però que va deixar unes bones sensacions que són tota una lliçó de com afrontar marcadors tan adversos, i de com evitar-los.

“Tot té un final.  Les ratxes de victòries en el bàsquet, també.  Durant dos mesos i mig hem recollit bons resultats.  Ara doncs ens toca tornar a treballar de valent si volem seguir obtenint una nova bona collita de resultats.  Ànims i endavant.”

Algunes estadístiques del matx:

Tweet

Ahir les nostres noies van disputar el partit que tenien aplaçat davant del C. B. Tona.  Nosaltres veníem de descansar la setmana anterior, mentre que les d’Osona venien de guanyar a camp del Bàsquet 3Viles.  Com ja va passar davant del AE Minguella, les visitants ens van visitar amb algunes baixes a les seves files.  Al final, victòria d’ofici davant del segon classificat (43 – 32).

Era un partit important.  Important com tots els altres jugats fins ara i com tots els que vindran.  Si d’alguna cosa es caracteritza la nostra lliga és que tots els equips es mouen en un nivell de joc molt semblant, i per tant, qualsevol resultat és possible.  No hi ha equips petits com tampoc n’hi ha d’imbatibles, fet que ha originat que aquesta lliga sigui extraordinàriament emocionant, fins al punt que fer hipòtesis o quinieles sobre què passarà a cada jornada es fa molt complicat.   

Cada partit (d’hora i mitja) és una nova prova per a qualsevol equip, un nou repte a superar, i aquest és bàsicament un dels motius més bonic pel qual la gent fa esport.  Perquè darrera de tota preparació i entrenament s’està treballant per demostrar durant aquella hora i mitja que l’equip s’ha preparat en tots els sentits per afrontar aquell matx amb l’esperança i la confiança de fer bé les coses.  Si un equip té aquesta confiança en sí mateix i l’alimenta d’il·lusió, pot aconseguir grans resultats.

Corrien els primers minuts del primer quart i les nostres s’havien escapat en el marcador, gaudint d’un petit avantatge finalitzats els 10’ (11 – 6).  El partit semblava ensopit, endormiscat i aclaparat per les vacances que tothom ja desitjava començar. 

Potser va ser en el segon quart quan el nostre joc va funcionar millor, tot i que amb intermitències constants, ja que els errors de cara a cistella en un i altre bàndol van ser constants.  Un parcial en 4’ de 11 – 2 deixava l’electrònic en el 22 – 7 que acabaria sent la major diferència aconseguida del partit.  A partir d’aquest minut, els esforços per part visitant es van intensificar, deixant però a la mitja part, un marcador encara molt favorable a les locals de 26 – 16.   

Si el partit ja estava sent feixuc durant els primers 20’, a la represa es va evidenciar el que tothom ja sospitava, i és que en el camp es vivia un desencert i un desànim generalitzat per part d’ambdós equips.  Això va fer que el parcial del tercer quart fos d’un escarransit 2 – 5 per les visitants, que tot i els pocs punts aconseguits, estaven a tan sols 7 punts de les locals (28 – 21). 

Ja al darrer quart, el partit es va convertir en anades i tornades dels dos equips en una i altra direcció.  Les rivals estaven disposades a fer tot el possible per igualar el marcador, però 3 triples als minuts finals sentenciaven definitivament un matx que si bé no va ser el millor de l’any, suma una nova victòria per les celonines (43 – 32). 

“Sisena victòria consecutiva de les celonines.  Sens dubte no va ser el millor partit que hem fet, però ja havia dit en més d’una ocasió que aguantar el ritme de victòries seguides que estem aconseguint no és gens fàcil, i és lògic que de tant en tant puguin tenir lloc partits en els que la motivació disminueixi i els partits es compliquin.” 

“Fins ara hem sabut treballar molt bé els finals de partit ajustats i els hem pogut celebrar amb victòria.  Però una cosa és ben certa, i és que si volem seguir obtenint bons resultats hem de treure’ns la son de les orelles i tornar a motivar-nos.  La nostra autoestima com a equip ha de ser alta, al mateix temps que hem de ser prudents i treballadors.  De cara al següent partit i entrenaments demano tres coses noves de vosaltres: compromís, ànim i alegria.”    

“Molt bona setmana Santa.  Descanseu i disfruteu.” 

Algunes estadístiques del partit:

Tweet

Ahir va iniciar-se l’estació més viva de l’any, la primavera.  Viva, perquè amb la primavera, tot floreix i… bé, deixem la secció del temps per en Tomàs Molina.  Només era per dir que ens queda una primavera plena de partits i que tan de bo els afrontem amb la mateixa actitud que la d’avui.

Avui hem rebut la visita de l’A. E. Minguella.  L’equip badaloní comptava amb algunes baixes a la seva alineació, ja que eren 7 jugadores.  Nosaltres, en canvi, teníem tot l’equip disponible.  Si bé és cert que a la primera meitat el partit pot haver estat una miqueta ensopit (potser per la falta d’encert en certs moments de tots dos equips), al segon temps, s’ha donat color i vida a un matx que ha acabat amb un resultat justament i àmpliament favorable a les locals (74 – 43).

Al primer quart, les nostres han sortit molt conscienciades -fet que s’està repetint des de fa alguns partits- de la importància del matx.  Amb aquesta bona actitud, hem deixat l’electrònic amb un 21 – 11 a favor, que obria una petita escletxa. 

Al segon quart, badalonines i celonines han estat força desencertades de cara a cistella, i si bé s’ha seguit treballant bé en defensa, l’atac no ha acabat traduint-se en anotació.   A la fi de la primera meitat, un 30 – 17 ens permetia respirar amb una certa tranquil·litat. 

Entrats al segon temps, un parcial (11 – 3) a favor, obria ara sí, una escletxa important en el marcador (41 – 20).  A partir d’aquest moment, les visitants han intentat reduir les diferències, però a la fi del tercer quart gaudíem d’un 49 – 31 que deixava el partit gairebé sentenciat a falta de 10’.  Al darrer quart, un altre parcial (16 – 4) a favor, definia clarament el vencedor d’aquest partit.  Al final, victòria treballada i merescuda per un equip que ja suma cinc victòries consecutives.   Enhorabona!    

Algunes estadístiques:

Tweet

Avui a les 9:30 ens reuníem per desplaçar-nos fins a Granollers, on ens hi esperava l’Argenta Granollers “B”, un equip a qui els resultats no han acompanyat fins ara, però que de ben segur farà una bona segona volta.  Ens hem topat amb un equip força ordenat i molt treballador en defensa, i això s’ha traduït en un marcador molt ajustat, que això sí, ha beneficiat els nostres interessos, ja que s’ha acabat guanyant gràcies a un molt bon treball col·lectiu (51 – 55).

El primer partit de lliga havia estat relativament fàcil si es compara amb el d’avui.  A casa s’havia guanyat 46 – 25 amb una certa comoditat.  Però ja havia advertit que el partit no seria gens fàcil, i realment s’ha hagut de treballar moltíssim per capgirar un marcador que al minut 8 del tercer quart afavoria les locals 39 – 32. 

Però comencem pel principi… En el primer quart les nostres han sortit molt conscienciades de la importància que ha de tenir tot partit de bàsquet i ràpidament ens hem escapat en el marcador, que al final del primer temps reflectia el 8 – 17 a favor. 

El segon quart però, una certa angoixa s’ha apoderat del nostre joc i les de la capital ho han aprofitat per posar-se a tan sols 1 puntet per sota.  Marxàvem al descans amb un 23 – 24 favorable però gens reconfortant, tenint en compte la intensitat amb la que jugaven les locals. 

El tercer quart ha estat un vaivé de cistelles en una i altra direcció, que ens deixava amb 3 punts de desavantatge abans de començar el darrer quart (39 – 36).  En el minut de descans hem reflexionat, hem agafat aire i hem decidit que volíem guanyar el partit.  La nostra mentalitat era una amanida de moltes sensacions juntes: incertesa, una certa angoixa, una miqueta d’impotència inclús, però amb un rajolinet de confiança i d’ambició, dos ingredients que si es mesclen bé, et poden donar una alegria.  Com la d’avui.  Enhorabona a totes 10! 

Però el partit no havia acabat… acabat el minut de reflexió, els minuts del darrer quart començaven a córrer, i un parcial per emmarcar de 14 – 2 a favor ens situava en una situació immillorable de 41 – 50 a falta de 4 minuts pel desenllaç.  Al final, una victòria merescuda i molt treballada que se suma a les 4 ja aconseguides.

“Quarta victòria seguida d’un equip que cada dia treballa millor, i que com tots els equips del món, pot millorar i millorarà.  La clau per seguir en aquesta bona línia de resultats i de joc està en seguir treballant a cada entrenament, a cada jugada.  Felicitats per la victòria.” 

“Un entrenador de futbol molt conegut sempre diu que guanyar partits costa molt, i aguantar el ritme de victòries consecutives encara costa més.  Avui ho hem comprovat.  Però guanyar o perdre a vegades és tan sols una anècdota, perquè el que realment recordarem d’aquesta temporada és l’esforç i l’interès que vam dedicar dia rere dia a millorar com a persones, com a jugadores i és clar, com a equip.  Ànims.  Seguim jugant!”

Algunes estadístiques de l’equip:

Tweet

Després de dues victòries consecutives (Roda i Vilatorta), les nostres es desplaçaven a Sant Andreu de Llavaneres, per jugar un partit contra el Bàsquet 3 Viles, que es preveia complicat.  Complicat en primer lloc perquè jugàvem a fora.  Complicat perquè les del Maresme havien obtingut, tot i acabar amb derrota, molt bons resultats davant dels primers classificats de la taula.  I complicat també, perquè nosaltres només comptàvem amb 8 jugadores.  Tot i això, victòria final per les celonines, que van superar un equip molt físic i ordenat en defensa (45 – 53).

Eren les 14:30 de la tarda.  Feia solet i ens esperava una tarda de bàsquet intensa.  Començats els primers 10’, les nostres van iniciar el matx amb una defensa individual pressionant tota la pista.  El resultat d’aquesta defensa va ser d’allò més positiu i al final del primer quart un 11 – 17 molt treballat ens feia pensar en un partit ajustat però amb moltes possibilitats de victòria.  El segon quart però, un parcial de 12 – 5, situava a les locals per davant en el marcador, que seguia instaurant una defensa zonal que no ens deixava massa opcions en atac.  A la mitja part, un apretadíssim 24 – 26 deixava el partit molt obert.   

Els 10’ següents la tècnica es va imposar a la defensa zonal que tants problemes ens estava generant, i gràcies a una molt bona circulació de l’esfèrica i a algunes accions personals molt ben escollides, les celonines van escapar-se en el marcador (31 – 44).  Aquesta seria la màxima avantatge que aconseguiríem, ja que en el darrer quart les locals van rebaixar una mica la distància i van deixar el marcador amb un 45 – 53 final.  

“ Tercera victòria consecutiva (Roda, Vilatorta i 3 Viles).  Les sensacions que genera l’equip tornen a ser força positives.  La cultura de l’esforç que tant sembla costar imposar-se en aquest equip, algunes vegades es deixa veure i es tradueix en partits tan ben treballats com aquest últim."

Algunes estadístiques del partit:

Tweet

Les líders visitaven el cuer virtual (amb dos partits menys).  Les de Vilatorta no coneixien la derrota.  Nosaltres, en canvi, sí.  Era un partit on ambdós equips s’hi jugaven moltes coses.  Les visitants venien amb l’objectiu de no perdre el liderat, mentre que nosaltres decidíem amb aquest matx si estaríem o no amb els equips capdavanters en una classificació que varia jornada rere jornada.  Al final, victòria local, molt treballada i amb un pes emocional potser massa intens sobretot en el primer tram del matx (49 – 40). 

Sabíem que seria un partit molt complicat de guanyar, un partit en el que si volíem treure un resultat positiu era imprescindible defensar de valent.  Així doncs, vam sortir amb una defensa pressionant a tota la pista, que va donar els seus fruits durant els primers 5’ de joc, en els quals només havíem rebut 2 punts en contra.  Les visitants van començar llavors a fer una defensa en zona per plantejar dubtes al nostre atac.  Fins aquell moment havíem pogut jugar amb facilitat, però davant d’una zona ben tancada vam ser incapaços d’atacar amb fluïdesa i elles ho van aprofitar.  Al final del primer quart, 11 – 15.  

Al segon quart, els dos equips vam practicar una defensa zonal que va impossibilitar a uns i altres poder trobar opcions fàcils en atac.  Això va deixar a la mitja part un marcador baix de 20 – 23.  Cal dir que durant aquests primers 20’, la tensió i la pressió es va apoderar d’algunes de les nostres jugadores, que feia preveure que en qualsevol moment podria produir-se un daltabaix inevitable. 

A la represa però, els ànims es van asserenar.  La tensió va desaparèixer i va arribar el bon joc.  Del 22 – 28 al qual es va arribar al minut 3’ del tercer quart, es va passar al 31 – 30 a favor nostre que ens situava per davant després d’uns llargs i intensos 30’ de joc. 

Al darrer quart, un parcial de 16 – 4 en 8’ a favor nostre va sentenciar el xoc, que acabaria amb el resultat de 49 – 40 final.   He de confessar que vaig estar molt satisfet de la victòria aconseguida i de com es va treballar per obtenir un triomf on les tres claus (esforç, il·lusió i sacrifici) van brillar amb llum pròpia al segon temps.  La meva feina però és destacar tant els encerts com els errors, i d’aquests últims n’hi va haver un de remarcable: l’actitud d’alguna jugadora.  Per sort, va saber rectificar a temps i en el segon temps va demostrar que quan vol sap dirigir tot el seu potencial a jugar a bàsquet.  

Algunes estadístiques de l’equip:

Tweet

7:30 del matí, dissabte.  Mig adormits, mig desperts, vam desplaçar-nos fins a Roda de Ter, un poblet de la comarca d’Osona on ens esperava el C. B. Roda.  Després de dues derrotes consecutives i de més de mig mes sense jugar, les nostres tenien ganes de fer un bon partit, i cal reconèixer que el van fer.  Al final del partit, victòria clara i merescuda per les celonines (66 – 93).

El partit va començar com molts d’altres aquesta temporada.  És a dir, amb un sol equip damunt la pista.  Això va suposar un avantatge per part local de 12 punts (20 – en el minut 8’ de joc.  A partir d’aquí, les nostres es van treure la disfressa de cuer que duien i van començar a jugar a bàsquet de debò. 

Hi ha qui dirà que l’estrelleta els va dur sort, d’altres que va ser el nostre públic, que va aparèixer just en el moment de l’inici de la remuntada.  Sigui com sigui, l’equip va començar a funcionar, això sí, gràcies a un bon treball defensiu i bones accions en el contraatac.  Amb un parcial de 14 – 32 des del minut 8’ del primer quart, ens situàvem al descans amb un marcador favorable de 34 – 40. 

Havíem aconseguit remuntar un resultat complicat, gràcies sobretot a l’encert en el llançament, que de ben segur, gaudia del millor percentatge de la temporada.   A la represa, 53 punts en atac, sumats a la combinació d’una defensa en zona en certs moments i una altra a tota la pista, van convertir el partit en un triomf molt treballat i molt espectacular.  Al final de matx, 27 punts de diferència en un camp que d’entrada no va resultar gens fàcil.  

“ Després d’una tempesta sempre surt el Sol.  Defineix a la perfecció el que vam viure a Roda després de les dues derrotes sofertes de forma consecutiva” 

“ Crec sincerament que aquesta victòria i la manera d’aconseguir-la han estat fruit d’un canvi d’actitud a nivell col·lectiu, ja que l’equip està començant a treballar millor en els entrenaments i aquesta és sens dubte la clau per poder fer un bon paper en cada partit. Enhorabona “ 

“ Perdre o guanyar però, no és la qüestió.  L’important és l’actitud, la predisposició a esforçar-se i a gaudir amb el que s’aconsegueix amb aquest treball: sentir-se bé amb un mateix, amb els companys, i per descomptat, que l’equip t’animi a seguir endavant.  Ànims! “

Estadístiques de l’equip:

Tweet

Aquest dissabte vam rebre la visita del líder, el VALLDEMIA “B”, un equip que mereix ser a la part alta de la taula de classificació tant pel seu joc i entrega, com també pel fair play que mostren damunt del terreny de joc.  Al final, marcador just a favor de les de Mataró (37 – 47). 

Per llegir tot l’article sencer i veure les estadístiques del matx, clica a continuació (Segueix).

[@more@]El partit es jugava a les 9:00 del matí.  Deu minuts abans començàvem a escalfar, cosa que sens dubte va originar el desastrós inici de partit per part nostra, que acabaria amb el 2 – 11 al final del primer quart.  Els contraatacs per part visitant van ser continus, i el nostre balanç defensiu, inexistent.  Vam estar de sort que el marcador no s’eixamplés molt més.   

Al segon quart semblava que reaccionàvem i que almenys ja sabíem que estàvem jugant un partit de bàsquet.  Però si davant teu tens rivals amb una motivació tan gran com la del Valldemia, sumada a una molt bona circulació de l’esfèrica i a un bon replegament defensiu, aleshores, intentar remuntar la situació es fa difícil, i més si defensem amb un ritme tan baix.  A la mitja part perdíem de 10 punts (15 – 25).   

A la represa del joc (tercer i últim quart), es va intentar crear espais per penetrar a cistella, i això va donar un cert resultat.  En defensa vam estar millors i inclús vam arribar a tenir les nostres opcions d’aixecar un partit que al final, de forma molt treballada i justa, s’endugué l’equip del Maresme (37 – 47).  

Un aspecte positiu –un dels únics a destacar- va ser que vam utilitzar la jugada que havíem estat treballant l’últim dia, i crec que gràcies a això es va aconseguir moure bé l’esfèrica en certs moments del partit.  És veritat que vam estar desencertats de cara a cistella, però sincerament, a mi això no em preocupa gaire si som capaços de córrer a defensar un cop hem errat un llançament.  Que la bola entri o no dins de la xarxa no és el problema més greu que tenim ara mateix.

Deixant de banda per un moment el resultat i altres qüestions tècniques del joc, m’agradaria incidir en la nostra pèrdua de concentració, que partit rere partit ens passa factura sempre que juguem a casa, sobretot en el primer quart (els 10 minuts inicials).   

A més d’aquesta falta de concentració casolana, s’hi sumen altres factors, que van apareixent al llarg del partit: les protestes constants a l’àrbitre, picabaralles sense cap mena de sentit amb les jugadores de l’altre equip, crítiques constants, etc.  El més trist de tot això és que no sabem acceptar la nostra part de responsabilitat quan les coses no van en la direcció que voldríem.  Ningú a la banqueta parlava sobre el fet de sortir a escalfar deu minuts abans que comencés el matx, quan l’altre equip feia 15’ que estava corrent.  Tampoc ningú va parlar dels primers deu minuts del partit, en els que córrer a defensar semblava gairebé un càstig, i un llarg etcètera d’aspectes més que no tenen res a veure ni amb l’àrbitre ni tampoc amb l’altre equip.  

Ser un bon equip depèn única i exclusivament de nosaltres mateixos, de ningú més.  Tingueu-ho ben present! 

Podria haver estalviat aquest discurs, mirar cap a un altre costat, i destacar tan sols els aspectes positius.  La lluita, l’esperit de sacrifici famós que ens fa únics… sempre parlo d’aquests dos aspectes, però no serveixen de res si no van acompanyats d’una certa disciplina i ordre, que ara mateix no tenim.  I això, com molt bé m’ha recordat l’àrbitre després del partit, és feina meva (al final del partit vaig xerrar amb ell, tal com vau demanar-me).  Però crec sincerament, que mantenir una actitud adequada i respectuosa en tot moment, és feina de tots, no només meva.   

No s’hi val a treure l’orgull quan el partit s’ha perdut per falta de disciplina i de compromís abans de començar-lo.  I no em val tampoc que ens excusem en un mal arbitratge, quan l’àrbitre està al camp per xiular allò que veu… errors en tenim tots, àrbitres, entrenadors i jugadors… jo ja he revisat els meus, així que crec que és hora que accepteu els vostres i mirem de crear d’un cop per totes, un equip de bàsquet compromès amb l’esport, amb el joc net i amb les ganes d’aprendre.  Aconseguir això seria el verdader èxit d’aquesta temporada.   

Estadístiques equip:

Tweet

Avui hem tornat a Badalona, un camp que les nostres ja coneixen bé, un camp d’on n’havien tret una valuosíssima victòria en el darrer partit de la fase prèvia per adjudicar-se la tercera plaça de grup.  Avui però el guió de la pel·lícula ha estat molt diferent, i les de Badalona, el A. E. Minguella "A" han sabut treure profit del nostre desencert general per guanyar amb comoditat el matx (52 – 36).

 El partit ha començat bé pels nostres interessos, ja que al final dels primers 10’ el resultat era de 12 – 14 a favor nostre.  Però a partir del segon quart, les badalonines han aprofitat les nostres febleses tant en atac com en defensa i s’han situat 7 punts per sobre en el marcador.  En el descans, l’electrònic era favorable a les locals (27 – 20).   A la represa del partit, tenia la sensació que podríem remuntar la situació, i en part així ha estat, ja que hem aconseguit situar-nos a tan sols 3 punts per sota.  Però el que semblava una possible remuntada s’ha convertit en un miratge, i finalment les locals s’han distanciat altre cop fins als 7 punts (40 – 33).  Amb el partit encara ben obert i amb possibilitats de donar la sorpresa, el parcial en contra rebut ha acabat de desanimar a les nostres, que finalitzats els 40’ la derrota soferta ha estat de 52 – 36.  

“Partit amb moltes imprecisions, poques idees en atac i poca fluïdesa en el moviment de l’esfèrica.   En defensa, molt poca intensitat i lentitud en la captura del rebot.  En resum, un mal partit que ens servirà de base per millorar molts aspectes de cara als propers partits.”   

“18 de gener de 2009: Primera derrota a domicili que rebem aquest any transcorreguts tres mesos i escaig de lliga.  La sort, és que encara queda molta lliga per davant… ànims!”    

Algunes estadístiques individuals del matx:

Classificació Lliga regular: cadet femení

Tweet

Aquest dissabte vam encetar la fase regular del campionat jugant a casa contra l’Argenta Granollers “B”, un rival provinent del nivell C, que ens visitava amb un balanç de l’anterior fase de 8 victòries per cap derrota. 

Mentre que al primer temps el partit va ser força igualat, a la segona meitat del xoc les cadets locals van saber administrar bé l’avantatge que havien aconseguit en els primers 20’ (22 – 15) i augmentar-lo fins als 21 punts de diferència final (46 – 25).  El joc no va ser massa vistós, ja que ambdós equips van començar desencertats de cara a cistella i el ritme de joc no va ser molt alt.  Tot i això, cal destacar el contraatac, que va estar ben trenat en ocasions, i també la defensa, que va deixar en 25 punts el marcador contrari.   

“Partit ben controlat de principi a fi, tot i que una miqueta ensopit en alguns trams, amb un marcador baix i un ritme de joc d’intensitat intermitent.  Malgrat tot, victòria a casa, cosa que no aconseguíem des del novembre passat”    

Algunes estadístiques individuals del matx: 

La classificació després del primer partit de fase regular és la següent: classificació cadet

Tweet